El Club

Inici de les obres del Club Nàutic Portocolom.

Club Nàutic Portocolom, 60 anys d'història

Encara que l'acta de fundació del Club Nàutic Portocolom està datada l'1 d'octubre de 1960, la veritat és que els pescadors de la localitat, ja al 1956, recorrien la zona marítima de la badia amb ‘pasteres’ i bots de vint pams i de “dues puntes”. Pescar i mariscar era la seva ocupació diària.

Conten que, en alguns casos, els més agosarats d'aquells homes s'atrevien a arribar fins a Alger per a intentar tornar amb algun sac de blat que ajudés a mitigar la fam.

En aquells dies, la badia de Portocolom era poc profunda. Es pescava a ‘l’encesa’ i la ‘fitora’ era un element indispensable per a la captura de calamars, polps o anguiles. Fins que, per un temps, es va prohibir la pesca nocturna.

Davant la necessitat de crear una entitat que d'alguna forma reglés l'activitat en les aigües de Portocolom, un grup d'homes, reunits en assemblea, va decidir crear el Club Nàutic Portocolom per, segons compten els actuals socis més antics de l'entitat, “organitzar travessies nadant, provar la perícia dels més joves amb la prova del ‘pal ensabonat’, organitzar una solta d'ànecs, crear competicions de pesca amb volantí o alguna regata de vela llatina”.

Acta fundacional del CN Portocolom.

La primera Junta

Joan Vidal Obrador va ser nomenat president; Lluís Ramis Oliver, vicepresident; Joan Rosselló Lladó, secretari; Bartomeu Ramis Artigues, tresorer; Gabriel Vicens Fiol, comptador; i Antoni Fiol Suñer, Miquel Mestre Bordoy, Lorenzo Adrover Juan i Joan Vidal Febrer, vocals. Va ser dia 1 d'octubre de 1960, en el Cafè Ca Gran.

Una de les primeres tasques d'aquesta pionera Junta Directiva va ser buscar i trobar un espai físic per crear la seu del nou club. Amb l'aquiescència del llavors balte de Felanitx, Jaume Munar, es va decidir que el Bar Ca Bassa seria el punt de reunió i el lloc on es prendrien les decisions del nounat CN Portocolom. En la segona junta de l'entitat un dels socis va proposar instal·lar tres astes perquè onegessin les banderes oficials i la banderola del club.

Ca Bassa

Per a amenitzar les reunions, i perquè la gent de la zona empatitzés amb el nou Club Nàutic, algú va pensar que seria un bon reclam utilitzar la terrassa del Bar Ca Bassa per a organitzar sessions de ball. I de la dita, al fet.

Després d'aconseguir l'oportú permís, els més forçuts de Portocolom van aconseguir hissar i pujar amb cordes un gran piano a la terrassa de Ca Bassa. Allí, en l'època estiuenca i setmanalment, els socis –joves i majors– podien gaudir de balls de l'època. Això sí, tots havien de ser socis del CN Portocolom.

Pep Lluís Munar.

Al gener de 1961, pocs mesos després de la seva creació, el club tenia 164 socis. “Hi havia més membres interessats en el ball que en l'activitat nàutica”, recorda Pep Lluís Munar, soci amant i seguidor de la història de l'entitat.

Del primer president del CN Portocolom, Juan Vidal Obrador, el veterà Antoni Joan recorda que un dia va sortir a pescar amb el seu bot i va ser pràcticament engolit per la boira. “Malgrat ser un gran mariner, Vidal va desaparèixer en la boira i es va témer per la seva vida en passar diversos dies sense que tornés”, explica Joan. “Per sort, Vidal va ser recollit per un vaixell i tot va quedar en un gran esglai”, relata.

Antoni Joan.

Dragatge

Amb el pas del temps, el Club Nàutic Portocolom va anar augmentant les seves expectatives i el màxim desig de la majoria –encara que també va existir oposició veïnal– va ser aconseguir permís perquè es dragués la zona denominada Plà de sa Sínia, situada en el centre de la badia.

Portocolom necessitava tenir més profunditat, més calat, perquè les embarcacions poguessin entrar, sortir i navegar sense por de destrossar els seus cascs. Hi ha dades que apunten al fet que en 1968 ja es va sol·licitar a les autoritats de l'època el dragatge de la badia i en 1973 la petició es va intensificar davant la passivitat mostrada pel govern. Per fi, la badia va ser dragada i, segons expliquen els socis més antics, “persones que havien pressionat perquè la zona no fos dragada, després ho van agrair”.

El següent pas destacable del CN Portocolom va ser la insistent petició per a construir una dàrsena. Corria 1975. El president del club, Joan Vidal, va emmalaltir, i va ser substituït per Pere Canet Adrover, primer de manera provisional i posteriorment ja de manera definitiva. Canet es va envoltar de Miquel Oliver (tresorer), Toni Fuster Mesquida (comptador), i Francisco Piña Picó (secretari), entre d’altres.

El nou president, davant la demora a aconseguir els permisos per a construir la dàrsena, va viatjar a Madrid, amb permís de la seva Junta, per a intentar agilitar els tràmits. En 1976, els plans ja estaven ultimats.

Imatge del port de Portocolom al poc temps de la seva construcció.

Paral·lelament al tema de la dàrsena, el CN Portocolom va contractar, a mig fer amb el CN Porto Crist, el que va ser el seu primer monitor de vela. Va ser al gener de 1976.

Els primers alumnes i regatistas de Optmist del CN Portocolom van ser Jaume Antich, Sebastià Nicolau, Jaume Nicolau i Jaume Prohens. Aquest inici de l'escola de vela va coincidir amb l'escola de natació, destinada, en aquella època, a gent gran.

El port es fa realitat

Un de les fites en la història del club va tenir lloc sota la presidència en funcions de Francesc Adrover Alonso. El 19 de maig de 1975 es va signar la recepció definitiva de l'autorització per a la construcció de la dàrsena esportiva, és a dir, de les actuals instal·lacions portuàries del CN Portocolom. Però no va ser fins al 20 de gener de 1980, sent alcalde de Felanitx Pere Mesquida i president del CN Portocolom Jaume Planas Ordinas, quan van començar les obres de l'anhelada i controvertida dàrsena.

Carles Planas, fill de Jaume Planas.

Planas, metge i dinamitzador de la vida social del port –“va ser el creador de la primera associació de veïns i va aconseguir la reobertura de l'escola tancada des dels temps de la Repúbica”, recorda el seu fill Carles Planas– és considerat l'artífex de la concessió del club.

Gràcies a la seva capacitat de convicció es va desencallar la situació i va fer possible que les autoritats atorguessin els oportuns permisos. Un any i mig després, el 18 de juliol de 1981, va morir d'un sobtat atac al cor a l'edat de 56 anys. El va substituir en funcions Bernat Veny. El seu successor, al desembre d'aquest mateix any, fou Bartolomé Fiol, qui romandria en el càrrec fins a 1998 i repetiria en el mandat de 2008 a 2012, després de sustiuir a Bartolomé Tejedor (2000-2007).

La construcció de la dàrsena, el pressupost inicial de la qual havia de ser de 42 milions de pessetes, va obligar els socis a endeutar-se i una vegada acabades les obres –finals del mateix any 1980– el club va poder rescabalar-se una miqueta en vendre la concessió de 20 anys de la meitat dels 240 amarraments situats en els tres pantalans.

El primer títol va expirar en 1999, si bé el club, presidit des de 1992 per José Luis Forteza, va obtenir una pròrroga per un període de 10 anys.

Imatge actual del CN Portocolom.

Local social

L'any 1985 va ser el de la compra del local social que actualment ocupa el CN Portocolom en un immoble del carrer dels Pescadors, en la primera línia de mar, enfront del port. Disposa d'oficines, serveis i dependències per als regatistas.

Un altre any important en la història del club va ser 2007. Llavors es va adaptar a la Llei de Ports de Balears acabada d'aprovar (2005) i va obtenir una nova concessió per un període de 30 anys, fins a 2037, la qual podria ampliar-se cinc anys més gràcies a una modificació de la normativa en 2014, si així ho aprova l'assemblea de l'entitat.

Al llarg de la seva història, el CN Portocolom ha acollit l'organització de nombrosos esdeveniments, el més important dels quals va ser la Copa d'Espanya de la classe Làser (2014). La Badia de Portocolom també ha estat escenari d'innombrables regates de vela llatina, entre les quals destaca la ‘trobada’ celebrada en 1995 amb 28 vaixells inscrits. Actualment disposa d'equip de regates i desenvolupa la labor de formació de nous navegants a les seves escoles d'estiu i hivern.

Tots els presidents del CN Portocolom.

N de R: La major part de la documentació exposada en aquest article ha estat aportada per Maria Antònia Ramon, Pep Lluís Munar, Antoni Joan, Jaume Binimelis, Carlos Planas i l'actual president del C.N. Portocolom, Climent Garau.

Text: PAU PONS

Fotografies: Mallorca Press / Arxiu CNP